de les bones persones que et trobes a la vida
Ahir, i no em pregunteu per què, em vaig aixecar amb un bon pensament. Em vaig mirar al mirall i em va venir al cap totes aquelles persones que han representat o estan representant quelcom d'important a la meva vida. La Mònica i d'altres persones els anomenen els nostres angelets (i no els hi falta raó).
Després vaig anar cap a la Mercè. Per cert, quines festes més boniques, i quina de gent que hi ha al món. De normal, ja n'hi ha de gent per barcelona, però per festes, déu n'hi do...
Doncs bé, ja al concert de Kairoi (un grup de música d'inspiració cristiana), em vaig trobar una persona que, sincerament, m'estimo moltíssim. Va ser una alegria trobar-me'l; va ser una alegria, comentar, encara que breument, els últims aconteixement de la meva vida; va ser una immensa alegria, veure en el seu rostre, la seva felicitat i l'acceptació dels passos que es van fent a la vida; va ser una alegria poder compartir la meva felicitat amb la seva, amb la nostra.
Aquest fet em va fer pensar, sens més, en totes les persones que la VIDA em va posant al meu voltant, i que certament, a vegades passen discretament, però a vegades passen deixant emprenta...
Tan sols, vull donar les gràcies a totes aquelles persones que comparteixen aquesta aventura de la vida al meu voltant, i que tant aprecio i estimo. GRÀCIES.
Avui ha estat un post una mica personal i sentimental, però és un blog flexible, amb possibilitat d'escriure qualsevol cosa que em vingui a la ment. Això també el fa interessant.
Un petó i fins el pròxim post.
Després vaig anar cap a la Mercè. Per cert, quines festes més boniques, i quina de gent que hi ha al món. De normal, ja n'hi ha de gent per barcelona, però per festes, déu n'hi do...
Doncs bé, ja al concert de Kairoi (un grup de música d'inspiració cristiana), em vaig trobar una persona que, sincerament, m'estimo moltíssim. Va ser una alegria trobar-me'l; va ser una alegria, comentar, encara que breument, els últims aconteixement de la meva vida; va ser una immensa alegria, veure en el seu rostre, la seva felicitat i l'acceptació dels passos que es van fent a la vida; va ser una alegria poder compartir la meva felicitat amb la seva, amb la nostra.
Aquest fet em va fer pensar, sens més, en totes les persones que la VIDA em va posant al meu voltant, i que certament, a vegades passen discretament, però a vegades passen deixant emprenta...
Tan sols, vull donar les gràcies a totes aquelles persones que comparteixen aquesta aventura de la vida al meu voltant, i que tant aprecio i estimo. GRÀCIES.
Avui ha estat un post una mica personal i sentimental, però és un blog flexible, amb possibilitat d'escriure qualsevol cosa que em vingui a la ment. Això també el fa interessant.
Un petó i fins el pròxim post.
2 comentarios
dvd -
Una vez me dijeron que hay personas que dejan huella, que algunas dejan babas como los caracoles, y otros...
mnc -